[ 125 ANYS DE MÚSICA DE MOROS I CRISTIANS ]
	Inici | Més Notícies | Agenda | Fòrum | Articles | Melodies | Curiositats |

Història   Inicis i Evolució     Llistat   Compasfester     Concursos   Notícies   Mp3   Mostres i mp3     Discos   Ja baixen   Omnesbands   Autors   Valencians   Altres   Vincles   Vincles   Agraïments

Aproximació Històrica - Inicis de la música festera   Per trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de fixar la nostra atenció en l'Edat Mitjana i la tradició dels autosacramentals amb caire moralitzant. El bé contra el mal es representava en forma de dansa: els dimonis contra els angels envoltats d'un ambient musical ben definitori per a cadascun dels elements d'aquesta dualitat. Estes danses al llarg dels temps van anar incorporant influències sortides de les situacions político-socials de cada moment. Així, després la guerra de Reconquesta, el bé i el mal es representa amb els cristians i els moros respectivament. Malgrat el seu conreu en moltes zones, la petjada dels esdeveniments històrics continua evidentciant-se en la incorporació de "comparses" o "filaes" com ara els Turcs (Ball de Turcs i Cavallets de Tarragona), Berberiscs, Pirates, Jueus, exèrcits de les guerres "del francés" o de les guerres Carlistes (Contrabando, Maseros, "Españoletos", Garibaldinos, Estudiants, Zuavos,...). Totes aquestes manifestacions lúdiques a mig camí entre la dansa i la representació teatral, han estat sempre recolzades en les comarques centrals del País Valencià per la música de la dolçaina i el tabal. Representació d'un Auto Sacramental Ball de Turcs i Cavallets de Tarragona   A finals del segle XVIIIè i principis del XIXè, la tradició de Moros i Cristians de la ciutat d'Alcoi sofreix una mutació historicista tot volent adaptar les primitives "comparses" a "filaes" amb noms referents a la Guerra de la Reconquesta. Una ciutat pionera en la Revolució Industrial comptava amb recursos econòmics per renovar i incorporar nous elements a la Festa. En 1817 la "Filà Llana" d'Alcoi va contractar la Banda Miliciana existent a la ciutat per que acompanyara els seus festers als actes festers. Aquesta iniciativa prompte va ser imitada per diferents pobles on es desenvolupen les festes de Moros i Cristians. Les Bandes de Música, i més anteriorment les músiques de retreta (amb trompetes i caixes), havien substituit a la dolçaina i el tabal.     Prompte va sorgir la necessitat de crear una música específica per a les Festes, doncs degut a l'herència militar, allò que sonava darrere els Moros i Cristians eren peces de caire militar majoritàriament. En l'any 1882 l'autor alcoià Juan CANTÓ FRANCÉS (1856-1908) escrigué Mahomet, un pasdoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, tot i que hi ha historiadors que apunten la possibilitat que el pasdoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel FERRANDO GONZÁLEZ (1840-1908) fóra escrit amb anterioritat. Juan Cantó     Amando Blanquer   A principis del segle XXè. naix la idea de comptar amb una música específica per a les hostes àrabs, degut a la magnificència dels seus vestuaris i la concepció quasi èpica de les mateixes. El ritme pausat de les marxes mores començaria amb l'obra A ben Amet, Marcha Abencerraje composada en 1907 per l'alcoià Antonio PÉREZ VERDÚ (1875-1932). També en aquest cas trobem autors que ens parlen d'una obra anterior, la marxa mora La arenga del Santón del compositor de Muro Rafael ESTEVE NICOLAU (1871-1942). Les tropes cristianes van demanar la seua pròpia música en 1958, quan la "Filà Vascos" d'Alcoi encarrega a l'eminent músic Amando BLANQUER PONSODA (Alcoi, 1935) la música per a la seua Capitania. Així naixia la primera marxa cristiana denominada Aleluya.   La música per als Moros i Cristians ha desenvolupat a banda del pasdoble fester, la marxa mora i la marxa cristiana altres subgèneres pertanyents a diferents tradicions dins la Festa: pasdobles dianers, sentats, pasdobles marxa, dianes, "pas moro", marxes de processó, balls, himnes de festa, himnes de filaes, himnes als patrons, ballets, música incidental per a boatos,…Un cas significatiu seria el de les Misses Festeres, obres de caire litúrgic per a les celebracions religioses dins les quals destaquen les partitures de mestres com Pérez Jorge, Blanquer o Pérez Vilaplana. Sense dubte estem davant d'un gènere creatiu de gran importància artística i cultural dins la tradició musical, i més concretament, bandística del nostre país.   TEMES RELACIONATS: Articles   Font: J. Rafael Pascual Vilaplana, amb motiu del Simposium de Música Festera de la Vall d'Albaida. Fotos: - Ball de Turcs i Cavallets: http://www.fut.es/~ablasco/est/turcav.html   - Auto sacramental: http://www.ddec.nc/Lycees/Blaise/theatre/genres_espagne.htm - Juan Cantó i Amando Blanquer: http://www.filamagenta.com   - Banda de música http://www.colla.org