[ EL PORTAL DE LA MÚSICA FESTERA ]
 
 
 
 
Inici | Més Notícies | Agenda | Fòrum | Articles | Melodies | Curiositats |    


 
 
Història
 
 
Llistat
 
 
Concursos
 
Mp3
 
 
Discos
 
Autors
 
Vincles
 
     
MARXA DEL MES

SETEMBRE-OCTUBRE 2006

Després de disfrutar durant uns mesos de la sumptuositat de la marxa mora amb l'obra "Aralí" arriba l'hora de canviar de bàndol. Gràcies a la col·laboració de Enrique Alborch Tarrasó, durant les pròximes setmanes podrem disfrutar dels ritmes de la marxa cristiana amb la seua obra "SIBILA DE FORTIÀ".

 

>> BIOGRAFIA: Enrique Alborch Tarrasó


 

Al 1984 inicia els seus estudis de música a la Unió Musical Benicadell de la mà de Vicent Tarrasó, més tard, amb la creació de l’escola de música, amplia els seus estudis de solfeig i harmonia amb Ruben Parejo i Miguel Vercher. També inicia els seus estudis de trompeta amb Hermenegildo Amorós i Rafael Donet.


Posteriorment obté el títol de Professor de Grau Mitjà de Música, en l’especialitat de Trompeta al Conservatori Professional de Música “Mestre Vert” de Carcaixent, sota el mestratge de Salvador Albert. Després es trasllada al Conservatori Superior de Música de València “Joaquin Rodrigo” on continua els seus estudis, passant després al Conservatori Superior de Música “Manuel Massotti Little” de Murcia, on obté el títol de Grau Superior de la má dels professors de trompeta Alejandro Castañeda i Emilio Gómez. Està en possessió del C.A.P. per la Universitat de València.


Ha format part de l’Orquestra del Conservatori “Mestre Vert” i del quintet de metalls “Coup de Brass”. Ha estudiat amb Julio Martínez l’instrumental Orff com a recurs educatiu. Ha participat en diversos cursos de trompeta amb els mestres Alfonso Faus, Benjamin Moreno (de la O.R.T.V.), Leopoldo Vidal, Manuel López, etc., i ha estudiat direcció amb els mestres Jose R. Pascual Vilaplana, Jan Cober, Henrie Adams i José Mª Cervera. També ha segut subdirector de l’Agrupació Coral de Castelló de Rugat i ha segut convidat a dirigir les seues obres a la Unió Musical Benicadell, l’Agrupació Artistico-musical “El Trabajo” de Xixona, Unió Musical de La Canyada, Unió Musical d’Aldaia, la Nova de Banyeres, Unió Musical de Biar i Centre Artístic Musical de Xàbia.
Durant sis anys fou director de la Unió Musical de La Pobla del Duc (desde 1998 fins 2003). I durant sis anys també (desde 2001 fins 2006) ha segut director de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina. Amb aquesta formació ha participat en el XXXII Certamen Provincial d’Alacant (2003) i en el Certamen Internacional de València (2006) realitzant destacades actuacions i ha participat en la gravació dels CDs “Maseros en festes”, “El Moro Guerrer” i “Blau i Nacre”.


Actualment és professor a les escoles de música de l’Ateneu Musical de Cocentaina (desde el curs 04/05), Escola Comarcal de la Vall d’Albaida (desde el curs 04/05), Unió Musical Belgidense de Bèlgida (desde el curs 96/97) i Castelló de Rugat (desde el curs 94/95), on a més es l’actual Cap d’Estudis. És membre fundador de l’Orquestra de Vents “Filharmonía” i forma part de la Big Band de la Vall d’Albaida.
Actualment, a més, amplia els seus coneixements de direcció, harmonia, anàlisi i instrumentació en l’ Escola Comarcal de la Vall d’Albaida amb els professors José R. Pascual, José V. Asensi i Ramón Garcia.

Per últim, com a compositor, ha estrenat diverses peces de música festera, entre les que cal destacar els pasdobles “Unió Musical Benicadell”, “1903” i “Athênaeum”, i les marxes cristianes “Cavallers de l’Ofra”, guardonada amb el segon premi al IX Concurs de Composició de Música Festera “Vila de Bocairent” (1997), “Terra Nostra”, guanyadora del primer premi al I Concurs de Composició de Música Festera “Ciutat de Sant Vicent del Raspeig” (1999) i “La Victòria”, guanyadora de l’accèssit al concurs de composició del “II Simposium de la Música de la Festa de Moros i Cristians”, celebrat a La Vall d’Albaida (2001). Algunes de les seues obres estan editades per “Omnes Bands”-Edicions Musicals i figuren a diversos CDs de música Festera. Desde 1999 és membre de l’SGAE (Societat General d’Autors i Editors) i pertany a l’ACMMIC (Associació de Compositors de Música per als Moros i Cristians) desde la seua fundació.
En 2006 ha segut l’encarregat d’escriure l’obra obligada del XXI Certamen de Música Festera Ciutat d’Elda amb l’obra “Sibila de Fortià” (marxa cristiana), que es l'obra que tractem en aquesta edició de la 'Marxa del mes'.

 

>> SIBILA DE FORTIÀ
 

 

Doña Sibila de Fortià (Fortià, 1350 – Barcelona,1406),
Senyora d’Elda des de 1383 fins 1386.

Fou acusada d’utilitzar filtres i embruixos per a introduir-se al cor d’en Pere IV d’Aragó fent que la triara com a esposa, de practicar la bruixeria i realitzar activitats perverses contra el seu marit i els seus fillastres, d’enverinar amb discòrdies la vida de la familia reial i de totes quantes males accions pot executar una bruixa posseida pel dimoni de l’odi.


Però aquestes acusacions no estan demostrades i pareix ser que no fou tan mala com la descriuen alguns historiadors i que inclús va arribar a fer moltes coses bones per a la ciutat d’Elda i els seus habitants en el curt període en que va habitar el castell que ella convertiria en el suntuós Alcàsser d’Elda.


La posició de la reina ampurdanesa, malgrat les bones accions realitzades, era precària, basada sols en la continuitat de l’autoritat del rei, el seu espós. En quant aquest va enmalaltir greument d’una malaltia que el portaria a la mort, ell mateix recomanà a la seua esposa que fugira i s’amagara de la persecució que estava segur li faria sofrir l’hereu de la Corona, l’infant en Joan.


Sibila va fugir amb el seu germà i altres nobles, però fou capturada per en Joan, que manà decapitar als seus companys i despullà na Sibila dels seus bens i senyorius, confinant-la al convent de franciscans de Barcelona, on va morir el 25 de novembre de 1406 (enguany s’acompleix el 600 aniversari de la seua mort). Al Museu Provincial de Barcelona es conserva la seua estàtua jacent que ens dona la impresió de bondat i serenitat que probablement fóren les mes senyalades dots morals de la reina d’Aragó na Sibila de Fortià, senyora de la vall d’Elda des de 1383 fins 1386.


Escolta un fragment de "SIBILA DE FORTIÀ"
(XXI Concert de Música Festera de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina)

 

 

 



 

 

 



Ley de la Propiedad Intelectual
Artículo 32. Citas y reseñas

Es lícita la inclusión en una obra propia de fragmentos de otras ajenas de naturaleza escrita, sonora o audiovisual, así como la de obras aisladas de carácter plástico, fotográfico figurativo o análogo, siempre que se trate de obras ya divulgadas y su inclusión se realice a título de cita o para su análisis comentario o juicio crítico.
Tal utilización sólo podrá realizarse con fines docentes o de investigación, en la medida justificada por el fin de esa incorporación e indicando la fuente y el nombre del autor de la obra utilizada.
Las recopilaciones periódicas efectuadas en forma de reseñas o revistas de prensa tendrán la consideración de citas.


 

 

 

     

Crèdits - E-mail:

© Musicafestera.com 2005, tots els drets reservats / todos los derechos reservados - AVÍS LEGAL